Cercar en aquest blog

dimecres, 30 d’agost de 2017

L'indià i l'ocell del bec daurat, de Joan Manuel Rius

L'escriptor Josep Maria Ibarra, autor de L'enigma del vaixell Mary Celeste i El gran Moghul, ressenya l'última novel·la de Joan Manuel Rius, L'indià i l'ocell del bec daurat.




Autor: Joan Manuel Rius
Pàgines: 314
Preu: 18€



Tinc a les mans el llibre del barceloní Joan Manuel Rius, L'Indià i l'ocell del bec daurat. Es tracta d'un volum agradable al tacte, amb tons verds i tipografia que convida a endinsar-se en una història sorprenent, que com una bona recepta compta amb els ingredients necessaris calibrats en justa mesura: una bona dosi d'aventura, un grapat d'exuberància, un xic de romanticisme, un bri d'ambició desmesurada, un pessic de sensualitat, un bocí de cobdícia, unes engrunes de concupiscència i un esquitx de luxúria, tot embolcallat amb espurnes de suspens amb un reguitzell de lleialtats i traïcions, dins un relat cronològic que narra la vida de l'Esteve Salvany, un català obligat a embarcar-se cap a Amèrica als 14 anys, i les peripècies que viu endinsat en el món comercial que nodreix Santiago de Cuba a mitjan segle XIX.

El seu apogeu sense límits es va forjant a mesura que aprofita totes i cadascuna de les possibilitats que la societat cubana de l’època li va oferint. La seva prosperitat corre paral·lela a la seva manca d’escrúpols, que ens transporta a una època en la qual fer negocis era sinònim de valer-se de qualsevol mitjà per fer diners, sense importar si es tractava de cabotatge de contraban, compravenda d’éssers humans o tràfic d’opi.
L’estil d’en Rius és impecable i acurat. El seu domini del llenguatge és excepcional. Jugant amb les paraules de manera corprenedora, té la capacitat de traslladar al lector a l’Amèrica colonial, que tal com és descrita, palesa una exhaustiva documentació prèvia, que descriu amb tot detall Santiago, l’Havana i finalment Catalunya. Aquesta passió de Joan Manuel Rius per la Cuba espanyola i la seva època transpira abastiment a la narració.

La sorprenent trama amaga no pocs girs argumentals que mantenen la tensió al llarg de tot el llibre, sota l’advertiment permanent d’una profecia que amenaça en tot moment l’esdevenir de la història. Cadascun dels personatges que es relacionen amb l’Esteve, ja siguin amics i companys d’inversió, amos i patrons, rivals, esclaus o les omnipresents dones que envolten la seva vida, marquen un perfil propi que deixa al lector àvid de conèixer cada cop més elements de les seves vides. Rius no ens proporciona cap personatge pla, al contrari, tots els protagonistes de la novel·la, per breu que sigui la seva intervenció, estan dotats d’una personalitat pròpia, enriquida per les meticuloses descripcions de tot allò que els envolta.
Però l’element central del llibre, allò que minuciosament marca la narració és el destí. El fat, que tossudament manté el seu rumb per molt que els imprevistos semblin jugar a la contra.

Rius posseeix l’habilitat de compondre un llibre que, entre tantes peripècies reté la inusual capacitat de reflexionar sobre la vida, sobre les aspiracions truncades i sobre els somnis albirats que, un cop convertits en realitat, plantegen insospitats pensaments al voltant de si el que realment ambicionem és el que veritablement ens satisfà. En aquest llibre es fa certa l’afirmació “vigila amb el que somnies, no sigui que esdevingui realitat”.

La coherència narrativa s’intueix ja des de les primeres pàgines i conformen una història d’aventures, traïcions, desafiaments, negocis arriscats, i sobretot avidesa de poder, mesclat amb un afany de riqueses i una inabastable ànsia de poder. Les escasses 300 pàgines es fan curtes.

En definitiva es tracta d’una lectura molt i molt recomanable per tots aquells que vulguin endinsar-se en una història que gira entorn del món colonial, sovint prou desconegut per la nostra contemporaneïtat i que ens mostra que, potser, no tots els temps passats van ser millors.


Josep Maria Ibarra