Cercar en aquest blog

dilluns, 30 de gener de 2017

En Nicolau blanc-i-blau i el seu amic Quitu

Josep Maria Ibarra, autor de L'enigma del vaixell Mary Celeste, (Gregal 2016), ens descobreix l'última novetat de la Georgina Esteva i la Montse Buñuel, escriptora i il·lustradora respectivament. Després de l'èxit d'Un pòdium irrepetible (del quan n'està a punt de sortir la segona part), han creat una història pels aficionats més joves del RCD Espanyol, En Nicolau blanc-i-blau i el seu amic Quitu
Títol: En Nicolau blanc-i-blau i el seu amic Quitu
Autora: Georgina Esteva
Il·lustradora: Montse Buñuel
Preu: 11,00 €
Compra'l!


Tinc a les mans el darrer llibre de la Georgina Esteve, En Nicolau Blanc-blau i el seu amic Quitu, il·lustrat per la Montse Buñuel. És un volum petit, d'agradable tacte i pàgines setinades que convida a entrar-hi, i que un seguidor periquito identifica a l'instant com a seu, per la seva inconfusible iconografia blanc-i-blava. 

Ens explica les aventures d'en Nico, un jove esportista amb una sola cosa clara a la vida: esdevenir futbolista professional.

Lluny de capficar-se i deixar de banda la resta del seu entorn, l'autora fa servir aquesta típica obsessió infantil (tots els nens, jugadors de futbol, i totes les nenes, cantants) per confirmar-nos que, per poder aconseguir aquesta fita, és molt important no deixar de banda els estudis. Ans al contrari, la geografia l'ajudarà a localitzar en un mapa l'origen dels seus rivals, o els idiomes li permetran poder respondre amb desimboltura les preguntes de la premsa internacional.

En Nico és un noi d'allò més normal, espavilat, de difícil conformar davant l'absència de raons i una mica cua de palla, però que no dubta un instant a actuar resolutivament davant d'un problema. És, en definitivam fàcilment identificable amb qualsevol lector perquè la seva vida, com tantes d'altres, es mou entre família, escola i amics. Però allò que l'omple més, allò que en Nico considera motor de la seva vida, és l'esport. A través de l'equip pivota el seu món; el seu millor amic, en Sebastià; la noia que li fa sentir papallones a l'estómac, la Gabriela, i en Quitu, un personatge que apareix inesperadament i que ben aviat es converteix en part important de la narració, tot i que no diu ni una sola paraula...

Imatge de la presentació a Barcelona
D'esquerra a dreta: Georgina Esteva, Montse Buñuel i Raquel Mateos



A través de la vida quotidiana d'aquest grup de personatges, l'autora sap transmetre, amb un llenguatge planer amb abundància de diàlegs, importants valors com l'amistat, el sacrifici, la gosadia davant dels reptes, i la tossuderia en lluitar per aconseguir allò que realment es vol, i ho fa submergint-se en elements molt importants dins la vida quotidiana de qualsevol petit. Fent-ho, aconsegueix que ens posem a la pell del jovent i oblidant el punt de vista, sovint massa quadriculat dels adults, puguem entendre com un petit contratemps, un dubte sense resoldre o una paraula desafortunada en boca d'un altre, ens pot llevar la son. 

La Georgina Esteva sap transmetre quelcom que molts autors intenten, però pocs aconsegueixen, i és allò tan difícil de posar-se a la pell dels infants. Entre les seves pàgines podem fer nostres l'angoixa posterior a haver discutit amb un amic, els nervis d'una competició amb el marcador en contra, l'emoció de tenir a prop el teu ídol i la importància de tenir al costat gent que t'estima.

La seva manera d'escriure àgil, directa i entenedora, sumada a les magnífiques il·lustracions de la Montse Buñuel, confirmen un producte final prou atraient i recomanable.

Josep Maria Ibarra



dilluns, 23 de gener de 2017

Dues obres de Vassa Solomoú


Recentment hem publicat dues obres de l'escriptora grega Vassa Solomoú: una en llengua catalana, El caprici –una història tendra sobre el sentit de les coses extraordinàries, dues generacions unides pel misteri de la fecunditat–, i una altra en castellana, Europa, el Euro y otros mitos –la mitologia clàssica vista des de la mirada crítica de Solomoú, qui incorpora l'Euro com a nou déu de l'Olimp. 

Us deixem amb dos textos de la traductora d'ambues obres, Montserrat Gallart i Sanfeliu. 

Títol: El caprici
Autora: Vassa Solomoú Xanthaki
Traductora: Montserrat Gallart
Preu: 14,50 €
Compra'l!



Un dels molts llibres que ha publicat Vassa Solomoú Xanthaki i també un dels que, segons diu, més s'estima.

Una parella de posició benestant però sense fills decideix d'adoptar-ne un, de l'orfenat i una mica malaltís. Passen els anys i aquest noi, en Zannos, arriba amb no gaire més salut a l'edat adulta. Es casa precisament amb la filla dels servents de la seva família, la Lina. Ambdós han estat educats en les lletres pel cosí del pare del noi.

Un mal dia a la mare del jove, la senyora Elisabet, li diagnostiquen un tumor a la matriu. Com que no troba remei a Grècia, ella i el senyor Fedó, el marit, decideixen viatjar fins a Londres i allí consultar els millors especialistes. Se'n van just quan la jove parella recentment casada ha sabut que espera un fill. 

La diagnosi de Londres donarà un gir a l’existència de la protagonista de més edat. És precisament la filla dels servents, fidel admiradora de les qualitats humanes de la seva mestressa a qui professa un autèntic afecte, qui explica les vicissituds d'aquesta novetat, que tenen a veure amb els miracles de la naturalesa. 

L'obra de Vassa Solomoú Xanthaki és absolutament actual i versemblant, i presenta bona part de la filosofia de vida i de les conviccions de l’autora. La seva escriptura és plena de sensibilitat i d'imatges de la naturalesa; flueix amb igual senzillesa que elegància i la lectura del llibre resulta del tot plaent.



Título: Europa, el Euro y otros mitos
Autora: Vasa Solomú Xanthaki
Traductora: Montserrat Gallart
Precio: 20 €
Comprar





Presentamos un conjunto de relatos mitológicos recogidos por la escritora griega Vasa Solomoú Xanthaki, que se inician con el personaje de Europa. Vasa concibió la idea de escribir estos relatos al ponerse en circulación la nueva moneda europea, el Euro: la pieza griega de 2 € presenta, precisamente, la figura de Europa en una de sus dos caras. La autora pensó que la entrada del Euro abría una nueva etapa, deseaba que la obra se presentara en Grecia con motivo de los Juegos Olímpicos de 2004 y, con este objetivo, continuó recopilando una serie de relatos sobre figuras relevantes de la mitología clásica, muchas de las cuales adornan, como Europa, las nuevas monedas que ya ocupan el lugar del dracma.


El conjunto que acabamos de publicar –similar al que, sobre historias de dioses y héroes de la antigua Grecia, nos dejó hace años Maria Àngels Anglada en ediciones Destino–, ofrece en su versión castellana un nuevo relato obra de la autora, «El Euro», y se publica casi simultáneamente en Grecia y en nuestras latitudes, lo que llena de gozosa expectativa a la autora quien, con motivo de su visita a Barcelona en el momento de la publicación de La Carta (año 2002), nos confió copia del correspondiente manuscrito. La presente traducción al castellano, así como la versión catalana que ya fue editada en 2006, se han realizado, pues, a partir de los originales, fotocopiados, de los documentos personales de la escritora. Ello nos permitió el contacto directo con su habitual forma de trabajar y con la fuente primera de los textos, y no deja de ser una característica original y atípica del presente volumen, cuyas rompedoras y coloridas ilustraciones de Mariona Millà, curiosamente, son distintas a las de la edición catalana y a las que presentará el volumen original griego cuando se edite.

Montserrat Gallart Sanfeliu

dilluns, 16 de gener de 2017

Quan la mort és la vida i la vida és la mort, de David Cordero

David Cordero debuta en el món literari amb una novel·la que ben segur no us deixarà indiferents, Quan la mort és la vida i la vida és la mort. 




"Durant molts anys he estat un escriptor oblidat. Ho admeto sense cap pena ni vergonya, però creieu-me quan us dic que un dia vaig arribar a tocar la glòria. He viscut sol més temps del que ho he fet acompanyat. Tan allunyat com he pogut de la meva exdona i el més a prop que he sabut de la meva filla.

Confesso que m'ha costat molt acceptar això que m'ha passat. Però per més inversemblant que pugui semblar, és com és i no ho puc canviar. Ara sé que no estic sol, que n'hi ha d'altres com jo encara que molts hagin optat per callar. Sé que faran tot el possible per ocultar aquesta veritat i fer-nos passar per bojos. Però potser si sabem jugar les nostres cartes, aquest secret ens donarà més poder del que ells hagin somniat. I és que sense pobres no hi haurà rics, sense desfavorits no hi haurà privilegiats, i potser si aquest secret veu la llum, alguns d'ells perdran part d'aquest paradís terrenal.

Ara, però, demano disculpes a tots aquells que us heu trobat aquest document. Sóc perfectament conscient que amb el seu lliurament no faig altra cosa que defugir la meva responsabilitat per fer-la caure sobre vostre.

Segurament hauríeu viscut més feliços si no l'haguéssiu trobat, però... Ho sento, només sóc un covard."

Nicolau Esnaola Segarra


Títol: Quan la mort és la vida i la vida és la mort
Autor: David Cordero Espín
Pàgines: 200
Preu: 17,50 €
Compra'l!


Quan una porta es tanca gairebé sempre se n’obre una altra. Amb aquesta frase, Nicolau Esnaola Segarra, en Nico, comença l’escriptura del que es convertirà en el seu llegat vital, la narració de l’esdeveniment que marcarà un abans i un després a la seva vida, i d’acord amb les seves pretensions i expectatives, també en la de tots aquells que ho trobin, i decideixen llegir-ho.

Com a narrador, en Nico és el protagonista principal de la història. Durant bona part d’ella, fins i tot, l’únic, però la seva personalitat i carisma es basten per omplir la carència que originaria la falta d’altres personatges que no siguin els que es troba quotidianament al bar d'en Paco. Fins que apareix la Cora. Ella per si sola aconseguirà omplir tant el buit físic com el sentimental. Fins a la seva arribada, l’alcohol i el tabac s’havien convertit en els seus únics companys, i de retruc, en els principals enemics de la seva credibilitat. Durant tota la narració ens trobem amb un personatge malhumorat, crític, que diu les coses pel seu nom i que no s’està per romanços, però amb qui, al mateix temps, no ens costa gens connectar gràcies a aquesta manera inusual d’afrontar les veritats. Fins i tot podem dir que el seu punt fort és aquesta rotunda sinceritat amb la que s’expressa i una radical coherència entre el que diu, el que fa i el que pensa.

Quan un dia la mort el troba estirat al seu llit, i tres dies més tard torna a la vida, es produeix dintre seu un sotrac, que deriva en una lluita entre l’escepticisme i la confiança en si mateix que l’empeny cap a la demència, però tot canvia quan es troba amb la Cora. A partir d’aquest moment comencen a construir una teoria; els poderosos són conscients d’aquest secret però volen evitar com sigui que la notícia arribi a la població. Pensen que, si es coneix, tot aquell que pateix, que es troba sol, que ho ha perdut tot o pateix la falta d’un ésser estimat, pot escollir tirar pel dret i sortir d’aquest món per entrar en el que ve a continuació. I sense pobres no hi ha rics, sense desfavorits no hi ha privilegiats. Tanmateix creuen que l’Església també està interessada a continuar mantenint el seu paradís a la terra.

David Cordero Espín


A través del personatge d'en Nico, la novel·la critica algunes de les imperfeccions de la nostra societat, però sobretot se centra a crear un debat sobre què faria la gent si sabés que un cop traspassem s’obre una altra porta. Un altre món que no té res a veure amb el que les religions ens han ensenyat. L’elecció entre gaudir d’aquesta vida o anar directament a l’altra, tot i que allà, com que no existeix el materialisme, tampoc no es pot gaudir de totes les coses meravelloses que ens ofereix aquest món.  

El llenguatge emprat vol reivindicar un estil que no està gaire representat a la literatura catalana, i per això se subratlla la castellanització d’algunes paraules i expressions que acostumem a trobar en el nostre dia a dia però que potser per aquest desig de protecció d’una llengua amenaçada, normalment s’intenten amagar i que, en aquest cas, l’autor ha cregut del tot imprescindibles per donar veracitat al personatge.

En tot moment es manté el suspens sobre si els protagonistes efectivament han experimentat un retorn de la mort o només es tracta de la confluència d’un munt de casualitats que així els ho ha fet creure.

Un altre punt a destacar és que la història està escrita com a un testimoni. És el propi protagonista qui en primera persona escriu la narració per tal de deixar constància del que ha viscut i en tot moment es dirigeix al lector com a destinatari d’aquest testimoni. A ell confia la decisió de donar-li veracitat i actuar en conseqüència. 

David Cordero Espín

dilluns, 9 de gener de 2017

Francesc Masriera presenta Els secrets inconfessables d'un metge intern

Jordi Carbonell, nascut a Mataró el 1946, ha estat treballant a l'hospital d'aquesta ciutat durant més de 40 anys. Ara, ja jubilat, publica Els secrets inconfessables d'un metge intern, una obra testimonial en la qual explica un seguit d'experiències, algunes còmiques, altres dramàtiques, que va viure durant el primer any de metge de guàrdia en aquest hospital. 
Us deixem un text de l'escriptor Francesc Masriera sobre l'obra de Carbonell.

Títol: Els secrets inconfessables d'un metge intern
Autor: Jordi Carbonell
Pàgines: 156
Preu: 16 €
Compra'l!


Amb Jordi Carbonell ens coneixem des de fa molts anys, hi ha amistat. A causa de, per dir-ho amb tota la simplicitat del món, la coincidència d’inclinacions artístiques i culturals, com també a la disposició compartida d’un compromís vital independent molt arrelat al nostre tarannà, que no cal explicar gaire: individualista de forma i responsable de fons. Queda dit, no em vull allargar més, tot i deixar clar l’entesa que hem mantingut des dels anys que freqüentàvem l’Agrupació Científico-Excursionista i l’amistat d’ambdós amb l’artista Jordi Arenas. I si aquestes coincidències són poques, s’hi afegeix la forta inclinació per la literatura que hem anat consolidant.

Va ser a la seva primera incursió literària pública que ens vam descarar. Amb agradable sorpresa em féu el present d’una primícia d’El temporal de les faves, la seva primera novel·la. Novel·la? Discrepo, el seu contingut s’escapa d’aquesta definició, entenc jo: és un atraient retaule descriptiu que conforma una amalgama contrastada de la vida de Mataró durant el dissetè segle. El fil “argumental” és el marc on els personatges agafen força per ells mateixos. La història, ben travada, queda al servei dels caràcters personals dels protagonistes i el Mataró secular és el ric decorat escenogràfic on es mouen. Una sorpresa i una satisfacció pel detall de fer-me partícip distingit com un dels primers lectors. “L’he enquadernat jo mateix, una tirada molt curta per distribuir-lo privadament” va dir-me, com excusa per l’atreviment. No va ser així, feliçment es va publicar i ho vaig celebrar.

En Jordi és un cirurgià que ja ha penjat els hàbits. Tot i així, quan escriu, dissecciona amb la ploma com si es tractés d’un bisturí. Es nota la seva professió, cada personatge queda al descobert, sense cobertura, mitjançant l’anècdota viva, declaradament singular sense deixar de ser creïble. Així també ho va fer en la segona incursió en el món editorial. Quan cremaven les fàbriques es mou a la segona meitat del segle XIX, el de la revolució industrial. S’hi revela el Jordi Carbonell més inconformista, que dóna més valor a la gent que als estaments, que cada persona es mereix ser tinguda en compte, despullada de dogmatismes. És, el llibre, si en volem fer síntesi, una mostra sensible i delicada de la condició humana, un relat de caràcters i situacions que el fan altament suggestiu.



Els secrets inconfessables d’un metge intern, m’ha interessat encara més. El Mataró on es mou és el seu en els anys que exercia de metge intern a l’antic Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena, un hospital benèfic que es movia amb una precarietat impensable avui. Crec que aquest llibre d’en Jordi és fruit de la necessitat, la necessitat de posar de manifest la rellevància del seu pas per aquell centre, on es covaven tantes coses a mitja veu i es produïen situacions anòmales que un jove estudiant devia viure amb una intensitat creixent. Les vivències de la professió acompanyades de l’entesa i comprensió pel pacient. De com ell entén la medicina, la cirurgia en el seu cas, per damunt de tècniques i estudis: en el fons hi ha la complexitat de la persona a tractar. El seu pas per l’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena, diria, va ser el traspàs de la frontera de la teoria a la realitat. On, consegüentment, es va doctorar en humanitats.

Dibuix de Jordi Carbonell

I ho fa amb estil àgil i desenfadat, amb la frescor de l’experiència passada pel sedàs del record. Jordi Carbonell sap moure’s molt bé en la narrativa descriptiva dels fets més insòlits, dels casos més estrambòtics d’uns personatges situats en anòmales situacions. Quedaria bé, ara, fer una semblança comparativa amb escriptors de renom, models de la literatura. No és això, hi ha en el darrer llibre de Carbonell ingredients autòctons que el fan difícilment catalogable: hi ha un traspàs de records i emocions que no el priven de fer descripcions magnífiques, algunes d’alta qualitat literària. Posats a escollir, em quedo amb la que fa sobre el personal religiós de l’Hospital. "Les Germanetes de la caritat" és un dels millors capítols, carregat de tendresa per la discreció que utilitza i pel fil descriptiu que engloba tantes vides tancades en el seu destí. Un deu! No desmereix de les bones pàgines literàries que guardo en la memòria. A més, el llibre, desprèn una valentia i una devoció humana per la medicina que el fa entranyablement interessant. 

Francesc Masriera

dilluns, 2 de gener de 2017

Àlex Broch presenta "El desert i altres palpitacions del nou segle"

Des de Gregal desitgem que hàgiu tingut unes bones festes de Nadal i que aquest 2017 us porti felicitat i lectures. Nosaltres volem obrir l'any amb un escrit del crític literari i professor universitari, Àlex Broch sobre l'assaig d'Enric Balaguer, El desert i altres palpitacions del nou segle. En aquesta obra, Balaguer recull setze textos independents en forma d'assaig que han sorgit amb impulsos successius d'interrogar el nostre present.

Títol: El desert i altres palpitacions del nou segle
Autor: Enric Balaguer
Pàgines: 200
Preu: 18 €
Compra'l!


Enric Balaguer o l’anàlisi i descripció del present

Enric Balaguer, catedràtic de Literatura Catalana Contemporània a la  Universitat d’Alacant, té ja una àmplia producció de recerca i treball en el camp que li és propi. Sobresurt el seu interès pel realisme històric  centrat en una antologia com Dinou poetes dels seixanta (PAM, 1987), o sobre una personalitat poètica com  Palau i Fabre recollida a Poesia, alquímia i follia. Una aproximació a l’obra poètica de Josep Palau i Fabre (PAM, 1995), o la influència de la filosofia oriental sobre autors i literatura catalana a Ressonàncies orientals (Budisme, taoisme i literatura) (Tres i Quatre, 1999) o l’obra diversa de Joan Fuster a Els colors de les paraules. Notes sobre Joan Fuster i la pintura (PUV, 2007).

Però aquesta tasca crítica sobre literatura contemporània té un complement i abast molt especial en una recerca i reflexió  assagística l'objecte principal de la qual és l'anàlisi i  descripció de la societat contemporània. El Balaguer crític es transforma en l'assagista preocupat com està per indagar el com i el perquè, els motius i raons d'uns canvis de valors i formes de la societat contemporània. Uns canvis que s'han conceptualitzat amb el pas de la societat moderna a la postmoderna i que es tradueix com una pèrdua d'alguns dels  valors  -com progrés, totalitat, futur- que han  orientat les societats occidentals en els dos darrers segles, des de la Il·lustració fins avui. 


Fotografia de la presentació del llibre a Barcelona
D'esquerra a dreta: Jordi Albertí, Enric Balaguer i Àlex Broch. 


En aquest camp, Enric Balaguer ja ha construït una amplíssima obra assagística que, pel seu volum, continuïtat i intencionalitat esdevé única i solitària en la literatura o assagística catalana. Cinc títols ho acrediten: Paper reciclat (1995), Contra la modernitat i altres quimeres. Nou assaigs sobre el segle XX (2002), La totalitat impossible (2006), La vulgaritat i altres tribulacions dels nostres dies (6 aproximacions al present) (2010) i Constel·lacions postmodernes (2015), als quals cal afegir el que acaba de publicar: El desert ialtres palpitacions dels nou segle (Gregal, 2016) i que sumen, entre tots, més de seixanta assaigs que reflexionen sobre la societat d'avui. Els títols  dels llibres són prou explícits d'una doble preocupació, conceptual (modernitat, postmodernitat, totalitat) com temporal (segle XX, present, nou segle) que acrediten els seus centres d'interès i reflexió.

El desert i altres palpitacions del nou segle  és una peça més d'aquesta indagació del present que, novament, queda reflectida, com hem dit,  en el “nou segle” del títol mentre “el desert” és vist i presentat com un espai metafísic i espiritual on la solitud de l'espai situa la persona humana davant d'ella mateixa, una mirada interior, una actitud per afrontar la mirada exterior que ens porta a la societat. I en aquesta societat el paper de les llengües minoritàries, dels llenguatges expressius, del paper de les humanitats, de les identitats múltiples, del descrèdit de la literatura, de l'opressió i el poder vigilant, de la força de la globalització, de falsedat del simulacre i l'aparença, de la pèrdua dels sentiments, de la voluntat de present, del ressentiment de les classes socials, de la tragèdia de les tragèdies, dels enigmes i misteris de la vida, de la casa com a taller de l'escriptor, de la ciutat i els no llocs geogràfics, dels excessos de la utopia, de la banalització de la cultura, de la societat de l'espectacle, de la destrucció de l’aura interior i mítica,  de la violència i la voluntat de poder o de la invisibilitat humana, es mostren i manifesten com a temes del seu anàlisi en els setze assaigs del llibre. 

La seva lectura donarà al lector les dues preguntes que queden pendents: 1) Com els argumenta? i 2) A quines conclusions arriba?. Sens dubte, tota una experiència de lectura.

                                                                         
Àlex Broch