Cercar en aquest blog

divendres, 19 de desembre de 2014

Ara que fa 303 anys...

Resseguim la història del setge de Cardona de 1711 a través de la novel·la Bandera negra de Jordi Santasusagna


El 17 de novembre va fer 303 anys que 1300 soldats i alguns civils van quedar tancats dins del Castell de Cardona, assetjat per més de 8000 soldats borbònics amb l'artilleria més potent del món. El 17 de novembre, doncs, va fer 303 anys que va començar la història de Bandera negra



18 de NOVEMBRE de 1711

<<A la taverna no hi havia entrat ningú des de la sortida d'aquell comte el nom del qual la Isabel no recordava. Sense gana, s'obligava a menjar per poder mantenir les energies necessàries per fugir tan aviat com pogués però, mirant per la finestra del primer pis en diverses ocasions, veia la porta de la taverna custodiada contínuament, sense cap mena de distracció dels soldats que hi feien guàrdia. Ja de nit havia tancat amb clau la porta de l'escala cap a la vivenda i s'havia refugiat a l'habitació dels seus pares, encara amb el llit desfet per la sorpresa de l'atac i un farcell amb tot de coses que la seva mare havia oblidat. Suposava que haurien pogut arribar al castell, almenys ells i en Martí.>>



20 de NOVEMBRE de 1711


<<La família Fàbrega esmorzava sucant pa sec amb una mica de llet, entristits i en silenci, al mateix racó de col·legiata on passaven la nit. S’hi acostà en Simó Llobet, com feia sovint per animar-los, i va seure amb ells. La seva cara era de pena i cansament, amb els ulls tristos i botits.>>


21 de NOVEMBRE de 1711


<<Gairebé a la posta del sol, en Jaume Solà continuava treballant en la construcció de la nova església del Miracle, a unes tres llegües a l’est de Cardona. Un saqueig borbònic el dia de Tots Sants havia aturat les obres però ell s’entestava a continuar-les. En Jaume, amb només vint-i-un anys, gaudia d’un bon prestigi com a mestre de cases i per aquesta raó portava un parell d’anys treballant en una obra que en feia més de cinquanta que s’havia iniciat. De la resta de treballadors, a aquella hora només en quedava un, en Jepet, un xicot mut i poca cosa, gran amic d’en Jaume.>>



22 de NOVEMBRE de 1711


<<Continuaren la vall fins al pont de Buidasacs, on es van aturar per intentar esbrinar la millor manera d’acostar-se a Cardona. En Jaume i el comte de Gehlen decidiren enfilar-se al turó del pla del Llamp, des d’on es podria divisar la fortalesa cardonina. Un cop a dalt, van veure la fumera provocada per les canonades de les bateries borbòniques a la vora de l’hospital de Sant Jaume, que no deixaven de disparar. El soroll els arribava esmorteït, com un tro continuat que, tot i la distància, es percebia aterridor.>>


23 de NOVEMBRE de 1711


<<Els comtes de Melun i de Muret, juntament amb l’enginyer Joblot, inspeccionaven des de la primera paral·lela de trinxeres, a peu de castell, l’evolució de la mina que s’havia convertit en la màxima esperança per a l’èxit del setge. Muret estava irós i colèric, no només per l’entrada de subministres al castell del dia abans, sinó per la manca de munició, que havia obligat a aturar les bateries.>>

26 de NOVEMBRE de 1711


<<Els darrers dies de novembre d’aquell 1711 semblaven un tast de l’hivern que s’acostava. En tan sols una setmana el fred s’havia apoderat de la majoria d’hores del dia i la Isabel temia que se li acabés la llenya. A mig matí del dia vint-i-sis, mirava per la finestra de la plaça de Santa Eulàlia un grup de civils que s’arremolinaven al davant d’una casa. No eren de Cardona, ni tan sols dels voltants, sinó que formaven part de l’estol de paràsits que acompanyava aquell gran exèrcit en les seves campanyes. Prostitutes i revenedors eren els nous habitants de la vila.>>


27 de NOVEMBRE de 1711


<<La Isabel, d’esquena a ell, sentí com enfilava el passadís cap a les escales. Poc després, el so del picarol de la porta d’entrada indicava que ja no hi era. Va restar immòbil una bona estona al mateix llit on s’havia trobat cara a cara amb el major desig que mai havia experimentat.>>


28 de NOVEMBRE de 1711


<<En Ferriol Llobet no havia tornat a parlar amb la seva dona. La relació entre la parella anava de mal borràs i la intenció del fuster d’allistar-se de voluntari amb el general Nebot no havia fet més que augmentar la trencadissa. El dia vint-i-vuit al migdia, abans de partir cap al lloc de trobada, tots els refugiats de la zona es van reunir per al funeral i enterrament de l’Onofre Mas. El fred i la mala alimentació començaven a fer estralls a les masies del voltant de Cardona i el Mas de Valldeperes ja sumava dues defuncions en pocs dies.>>


29 de NOVEMBRE de 1711


<<Talment com si el bosc prengués vida, de les dues vessants de l’obaga es van alçar els dos centenars de voluntaris abraonant-se sobre la columna borbònica que tot just intentava carregar les armes per a una segona descàrrega. Els miquelets també van assaltar el camí, pistoles en mà, immobilitzant qualsevol efectiu borbònic que encara quedés dempeus.
En Ferriol es va llançar bosc avall, cridant amb la destral alçada. Quan va arribar al camí, els borbònics ja esperaven amb les mans enlaire la clemència dels temuts fusellers de muntanya, que ràpidament els desarmaren tot fent-los baixar dels cavalls.>>



30 de NOVEMBRE de 1711


<<Molt abans de la sortida del sol del darrer dia de novembre, el comte de Muret ultimava els preparatius per al que pensava que podia ser el cop definitiu al castell. L’explosió prevista faria estralls als murs de la fortalesa i l’entrada de l’exèrcit de les Dues Corones seria un passeig triomfal. Més de dos mil homes esperaven a les seves posicions l’ordre d’atac que es preveia imminent.
A l’hora acordada, encara negra nit i amb totes les companyies a punt per a l’assalt, el tinent general borbònic va donar l’ordre.
—Ara!>>


1 de DESEMBRE de 1711


<<Una hora després de sortir de Valldeperes, en Ferriol i en Jaume Solà arribaven al turó de la Coromina, a poca distància de la imponent muntanya coronada pel castell de Cardona. La nit era serena i la claror del tros de lluna minvant permetria veure algun moviment de tropes amb temps suficient per amagar-se. En un principi, la proposta d’en Jaume fou acostar-s’hi pel sud, el camí més curt. Una estona més tard, encara de nit, eren davant del portal de Barcelona sense haver trobat cap soldat pel camí. De fet, el setge era a la fortalesa i per on ells havien arribat era totalment inaccessible.>>



2 de DESEMBRE de 1711


<<Tot i estar vigilat contínuament per una companyia del regiment borbònic de la Corona, el bonet havia estat l’única via de sortida i comunicació amb l’exterior. La nit anterior, i veient els moviments per instal·lar bateries al turó dels Escorials, n’havia sortit un missatger amb una carta urgent per al mateix mariscal Starhemberg. El comte d’Eck l’avisava que amb les condicions extremes que hi havia dins del castell la resistència de Cardona podia ser qüestió de dies. Seria el darrer emissari en sortir per allà i la fortalesa quedaria completament aïllada. A partir de llavors tot depenia que, a Barcelona, la reina Elisabet Cristina prengués la decisió d’enviar-hi tropes suficients per trencar el setge.>>


4 de DESEMBRE de 1711


<<Dos dies més tard, a sota mateix dels murs del castell, una rotllana de soldats del regiment de la Corona envoltava el comte de Melun i un subordinat seu, discutint acaloradament sobre la situació de les tropes assetjadores. Faltava farina i li recriminaven que les racions de pa destinades als oficials fossin tan superiors a les seves. L’Alexandre intentava excusar-se de bones maneres però la gana havia convertit els soldats en éssers ferotges capaços de qualsevol cosa.>>


7 de DESEMBRE de 1711


<<Una desena de soldats amb l’arma carregada s’hi acostaven amb cautela, apuntant qualsevol moviment. Tothom s’havia centrat en l’ascensió borbònica pel mig del baluard sense prestar atenció als flancs, per on es podien haver infiltrat altres soldats. De fet, la raresa d’aquella operació podia fer pensar en la possibilitat que es tractés d’una gran maniobra de distracció per ocultar-ne el veritable objectiu. Amb mil i una explicacions voltant-li pel cap, el coronel Montaner s’hi acostà fins a poques passes encapçalant el grup de soltats amb el dit al gatell.
—No dispareu, que és dels nostres. El conec —va cridar en Roc just quan tothom esperava una descàrrega imminent.>>


10 de DESEMBRE de 1711


<<Havien passat quatre dies des del darrer intent frustrat d’entrar a la fortalesa i la guerra semblava reposar abans d’enfilar una fase que s’intuïa decisiva. Els borbònics continuaven martiritzant la fortificació amb morters i canons de manera intermitent, a mesura que la disponibilitat de munició els ho permetia. A dins del castell quedava aigua i queviures per a molt pocs dies i el racionament era cada vegada més sever.>>

11 de DESEMBRE de 1711


<<La Isabel s’havia quedat adormida mentre resava arraulida a la vora del foc, a punt d’apagar-se. A un centenar de canes, el comte de Melun esperava nerviós l’hora d’entrar en combat al capdavant del seu regiment, convençut que seria definitiu.>>

14 de DESEMBRE de 1711


<<La gran explosió del dia onze s’havia sentit des de Valldeperes i la intranquil·litat a la colònia de refugiats havia augmentat encara més. En Jaume Solà havia marxat de bon matí al campament austriacista de Súria per tornar amb informació per als que es volguessin afegir al contingent d’ajuda.
Cap al migdia el Llarg de Riner, com l’havien començat a anomenar, va arribar amb pressa. De seguida va trobar en Jepet, impacient per tornar a sentir-se útil, i els dos anaren a cercar en Ferriol. S’estava assegut a l’entrada del seu corral amb la Teresa i, en veure’ls arribar, es va posar dret.
—Aquesta tarda ataquem el pont de la Coromina —explicà en Jaume, sense saber que la dona desconeixia les intencions d’en Ferriol.>>

16 de DESEMBRE de 1711


<<El setze de desembre el campament austriacista de Malagarriga, a mitja hora de Cardona, ja presentava un aspecte impactant. En Ferriol mirava un altre cop bocabadat l’arribada del general Rafel Nebot amb tres regiments de miquelets, com una criatura que veu soldats per primera vegada. Nebot també comandava dos centenars de voluntaris i mig miler de civils carregats amb els subministres que s’havien d’introduir al castell. Al matí havia arribat l’Antoni Desvalls, marquès del Poal i germà del governador del castell, amb mil cinc-cents sometents i entre tots ja formaven una tropa de tres mil homes.>>


17 de DESEMBRE de 1711


<<L’endemà en Ferriol veia que les coses prenien un caire més que definitiu. Les autoritats austriacistes havien decidit apostar el tot pel tot i enviar gran part de l’exèrcit disponible a Cardona. Els quatre mil homes promesos havien arribat i el pla de Malagarriga semblava d’un altre món. Ell, en Jaume Solà i en Jepet havien esdevingut inseparables, i junts recorrien el gran campament admirant aquell desplegament.>>