Literatura del suro: Rafel Nadal i Alfons Cama
Arran de la presentació de la meva novel·la Un pessic a l’ànima a Girona, amb en
Rafel Nadal de glossador, el periodista Pius Pujades va fer un article amb el
títol Literatura del suro del tap que va aparèixer publicat al diari El Punt Avui el 20 de gener de 2014 (http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/710050-literatura-del-suro-del-tap.html).
En Rafel havia publicat la seva segona novel·la Quan en dèiem xampany i, tant el text
d’una com el de l’altra, descriuen el món de les fàbriques de suro a les
contrades gironines. Vet aquí el pretext de la crònica d’en Pius.
A la seva novel·la, en Nadal ens fa transitar per les vivències de la família
de la seva àvia paterna, la baba Angel, una de les filles d’en Francisco Oller
que, amb setze anys, marxa de Cassà de la Selva per acabar creant un imperi dins la
indústria tapera francesa i catalana. Una història de tenacitat, sacrificis,
amors, odis, traïcions, èxits i fracassos.
Jo, a Un pessic a
l’ànima, hi plasmo les vivències d’en Martí Pijoan, el fill de l’antic
encarregat de la fàbrica de suro dels senyors Vinyals, una família burgesa de
la capital. La novel·la ens fa transitar per les seves vivències
d’adolescència, de joventut i de descobriment. En temps de canvis. De canvis en
les activitats econòmiques d’una part del país, on el turisme de costa s’imposa
a les activitats fabrils. Temps de lluita, repressió i alteració política
durant les últimes batzegades del franquisme. És també una història de
relacions humanes, i la d’una passió no resolta.
Dos llibres que es complementen. Un, des de la
perspectiva d’una família burgesa industrial tapera; l’altre, des de la relació
del fill de l’encarregat d’una modesta fàbrica surera amb els seus amos,
relació que l’atzar s’encarrega de tramar i portar a una situació insospitada.
Amb en Rafel, ens hem tornat a trobar recentment a Cardedeu de la mà
de l'escriptora Rosa Maria Pascual. Des d’aquí, el meu agraïment a tots dos.
A Quan en dèiem
xampany, ell hi descriu aquest passatge:
“A casa, sempre que es destapava
una ampolla de xampany, el pare demanava el tap, l’observava atentament amb
cara d’entès, el flairava i el feia rodar entre els dits buscant el segell del
fabricant.
—Bon tap —sentenciava molt
solemnement quan hi reconeixia les inicials «FO» que l’identificaven com un tap
fabricat a Francisco Oller - Bouchons à Champagne, l’empresa familiar
especialitzada en la fabricació de taps de suro per a cava i xampany.”
Jo, a Un pessic a
l’ànima, hi descric aquest altre:
“Per postres la Fina havia
comprat un tortell en una pastisseria del carrer Major que sabia que faria les
delícies d’en Damià. El van remullar amb un cava afruitat i fresc, amb un suau
toc de dolçor. L’antic encarregat de la fàbrica va recollir el tap de
l’ampolla, que havia petat alegre. Hi va inspeccionar el suro dels dos discos
enganxats a l’aglomerat, un hàbit que no podia deixar de practicar en cap
celebració en què es destapava una ampolla de cava.
—Gasten suro de qualitat
aquesta gent! —va informar a la resta de comensals.”
Una escena que, a ben segur, es repeteix en moltes taules
on, amb un treballador o un empresari del suro present, tant li fa, s’hi destapa
una bona ampolla de cava, o de xampany.
Alfons Cama Saballs
Novembre
2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada