El cosidor d’errades podria classificar-se com una
novel·la psicològica, o una novel·la costumista o fins i tot com una novel·la
històrica. Però cap d’aquests adjectius la defineixen plenament, encara que de
tots en té una part. El cosidor d’errades explica la història d’un personatge que neix i creix en
la Terrassa dels anys grisos, en un entorn familiar i social que marcarà més de
l’habitual la seva vida. Les decisions que prendrà d’adult quedaran
determinades per aquesta infància de tal manera que haurà de mantenir una
lluita interna per demostrar-se a si mateix que és capaç de canviar, de decidir
per si mateix, de superar els obstacles, de trencar el determinisme fatalista.
En Josep és un personatge obscur que a vegades convida a estar al seu costat, entendre
el perquè fa les coses, i altres vegades provoca rebuig per les seves
actuacions. És l’educació de la mare el que l’ha fet com és? En part, sí. Viure
en una ciutat on tothora se sent el tric-trac dels telers, en la qual tothom va
a toc de pito, en què els conflictes
socials han quedat soterrats pel silenci de la postguerra és el que l’ha fet
com és? En part, sí.
Però el que compta és que en les bambolines de la seva
vida en Josep ambiciona ser algú en aquesta ciutat, vol ser reconegut, tenir un
nom i, a més, està enamorat secretament d’una dona. Vet ací els ingredients
d’una història apassionant plena d’ambició, de conflictes interns, d’amor, de
traïció, de fracassos, d’èxits... de
sorpreses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada