Cercar en aquest blog

dimarts, 18 de febrer de 2014

Imma Cabré, guanyadora del segon Premi Gregal de Novel·la Històrica, ens parla de "Mals hàbits", l'obra guanyadora de la primera edició

Com a guanyadora de la segona edició del Premi Gregal de Novel·la Històrica he volgut llegir l’obra premiada a la primera edició, Mals hàbits d’Esther Blanco Ribot. D’entrada he de dir que l’època en què es troba situada, el Cinquecento, ja m’interessava i, en avançar en la lectura, m’ha anat agradant cada cop més, no només per la història, que ens parla d’un món de supervivència i corrupteles, amb bruixes, eclesiàstics i artistes, sinó també pel llenguatge amb què es presenta,  propi de l’època, culte, però molt fresc, gens carregós.  L’autora té l’habilitat de fer entendre una escena o una situació tan sols amb l’expressió d’un pensament breu d’algun dels personatges, sense grans descripcions ni reflexions. Un estil que requereix de la complicitat del lector i que s’agraeix.



Cada dia quan plego de la feina i pujo al tren, el primer que faig  és agafar la novel·la que porto a la bossa. Llegir en aquell context no  es fàcil, no us penseu.  Hi ha gent que ens obliga a sentir les seves converses telefòniques sense pietat (us juro que un dia vaig sentir amb pèls i senyals l’herència que havia rebut recentment la meva veïna de seient). Ens bombardegen, sense defallir, amb advertiments reiteratius i bilingües pel servei de megafonia (es veu que hi ha gent que no intueix que pròxima estació Sant Cugat significa próxima estación Sant Cugat).  I, de tant en tant, algun músic, amb més bona voluntat que tècnica, s’entesta a fer-nos el viatge més alegre. Tot s’ha de dir: també hi ha molta gent –principalment dones- que llegeixen (amb tota mena de dispositius, però en silenci, afortunadament!)


M’entendreu, doncs, si us dic que és d’agrair que un llibre com Mals hàbits hagi aconseguit, en els darrers dies,  ser un  refugi per a mi, un lloc on  capbussar-me i  aïllar-me fins arribar a la meva estació (o estación, com preferiu).

Doncs, això: enhorabona Esther (amb efectes retroactius).


Imma Cabré