Es tracta de “El jutge dels cementiris clandestins. Josep M. Bertran de Quintana, 1884-
En aquesta obra, Solé i Dueñas realitzen un ampli estudi sobre la tasca desenvolupada pel jutge Bertran de Quintana com a responsable d’investigar i iniciar les accions judicials necessàries en contra dels crims i dels excessos que s’havien produït a Catalunya justament durant els primers mesos de la guerra, l’any 1936.
Tal com s’explica al llibre, fou a l’estiu de 1937,
després dels Fets de Maig, quan el govern de la Generalitat decidí posar en
marxa aquesta investigació amb Bertran de Quintana al capdavant. El magistrat,
per dur a terme l’encàrrec, partí de denúncies de familiars de desapareguts i del
coneixement que es tenia que en determinats indrets s’havien realitzat enterraments
clandestins. Amb aquestes dades a la mà obrí un sumari amb la finalitat de
determinar quantes persones hi havien estat enterrades i qui foren els
responsables de tals assassinats.
Uns mesos després, però, va haver d’abandonar la feina
que se li havia encomanat. Les pressions que el govern va rebre de partits i
sindicats van fer impossible que s’arribés a cap conclusió. Bertran de Quintana
s’havia convertit en un destorb a la
impunitat amb què actuaven alguns dirigents polítics i se’l va obligar a
abandonar les investigacions.
En acabar la guerra s’exilià a França i, posteriorment,
a Mèxic, on va viure la resta de la seva vida.